Tot el cinema d’Andrey Zvyagintsev té una càrrega
política que obliga a llegir les seves pel·lícules entre línies, i la seva obra
més recent, "Sin amor", no és cap
excepció.
Aparentment, el film relata - amb una fredor esfereïdora -
la ruptura sentimental d’un matrimoni en procés de separació, posant especial
atenció en els efectes que el mal rotllo familiar té sobre el fill pre adolescent
de la parella.
Durant la primera part de la pel·lícula, el film ens
presenta els personatges i ens mostra els seus esforços per refer les seves
vides amb altres parelles. Descobrim alguns detalls rellevants de tots dos:
ell, ortodox, necessita estar casat per poder conservar la seva feina, per la
qual cosa abans el divorci ja ha embarassat a la seva nova parella. Ella, mare
jove a contracor, confessa el seu rebuig a una maternitat que li va ser
“imposada”.
Aquests poden semblar elements anecdòtics, però sens
dubte son detalls que ens ajuden a fer la lectura política que Andrey
Zvyagintsev dibuixa de forma velada i simbòlica, segurament intentant fugir de
la censura i possibles represàlies al seu país, tal i com ja va fer al seu film
anterior, el magnífic "Leviatán".
La segona part de la pel·lícula se centra en la recerca
del fill desaparegut, un nen desemparat que desapareix sense deixar rastre
davant l’esfereïdora indiferència d’un pare i, sobretot, una mare, que
simbolitza molt més del que pot semblar. Atents, per tant, a les pistes que ens
dóna el propi film, sobretot en el pla final. Entretant, el director fa un
retrat social de la societat russa, el funcionament de les institucions i la
realitat del país.
"Sin amor" va ser la pel·lícula guanyadora del premi del
jurat a Cannes i està nominada a l’Oscar de parla no anglesa en representació
de Rússia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada