Les recomanacions d’aquest mes
tenen en comú que són lleugeres de pes i
per tant us poden ajudar a suportar la costa de gener. I també que són llibres
en castellà escrits per autors nascuts als anys 70. Alguns d’ells han assolit
premis literaris importants. Aquest és el cas del darrer premi Herralde,
atorgat al madrileny Andrés Barba,
nascut al 1975, per “República luminosa”
(Anagrama). Es tracta d’una fàbul·la molt torbadora en la que un exèrcit de
nens complica la vida d’una ciutat tropical sudamericana. El desenvolupament
dramàtic de la història m’ha semblat brillant i magníficament resolt. Del
mateix autor i a la mateixa editorial podem recuperar “En presencia de un
payaso”, protagonitzada per les relacions entre un científic, la seva dona, un
cunyat que va ser un còmic d’èxit, la dona d’aquest i, sobretot, l’ombra de la sogra/mare
ja desapareguda.
L’argentí Pedro Mairal (1970) va guanyar el premi Tigre Juan amb “La uruguaya” (Libros del Asteroiode),
una crònica d’un dia en la vida d’un escriptor que creua el Río de la Plata per
cobrar uns diners i per trobar a una dona. És més que captivador el ritme
d’aquesta novel·leta, en la que passen moltes coses que el protagonista va
explicant a la seva esposa.
Les dificultats de comprensió del
lèxic argentí presideixen també “Una
casa junto al Tragadero”, de Mariano
Quirós (1979) que va guanyar el Premi Tusquets. Podem gaudir d’un text
brillant i patir per la història d’un rodamón asocial i mut –perquè vol, diu
ell- que ocupa una casa misteriosa –i potser encantada- entre la muntanya i un
riu traïdor. L’arribada d’un grup ecologista alterarà la seva vida i la dels
seus pocs veïns.
El barceloní Pablo
Sánchez (1970), qui compta amb alguns premis literaris, publica ara “La vida pòstuma” (Algaida). Un fill
revisa la vida del seu pare, intel·lectual antifranquista i messiànic que
després de la seva mort segueix publicant textos i envaint la vida de la seva
família. El to gairebé satíric inicial va deixant pas, a partir de
l’enamorament d’una dona enigmàtica arribada d’Andalusia, a una reflexió més
profunda sobre els lligams entre pare i fill.
Acabem canviant de llengua i de dècada
però no de tamany per proposar a qui fes cas el mes anterior del suggeriment de
llegir “Por ley superior”, de l’italià Giorgio
Fontana (1981), que repeteixi ara autor amb un text concebut junt amb
l’anterior com un díptic: “Muerte de un
hombre feliz” (Libros del Asteroide), que va guanyar
el premi Campiello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada