dimecres, 17 de gener del 2018

Setanters

Les recomanacions d’aquest mes tenen en comú que  són lleugeres de pes i per tant us poden ajudar a suportar la costa de gener. I també que són llibres en castellà escrits per autors nascuts als anys 70. Alguns d’ells han assolit premis literaris importants. Aquest és el cas del darrer premi Herralde, atorgat al madrileny Andrés Barba, nascut al 1975, per “República luminosa” (Anagrama). Es tracta d’una fàbul·la molt torbadora en la que un exèrcit de nens complica la vida d’una ciutat tropical sudamericana. El desenvolupament dramàtic de la història m’ha semblat brillant i magníficament resolt. Del mateix autor i a la mateixa editorial podem recuperar “En presencia de un payaso”, protagonitzada per les relacions entre un científic, la seva dona, un cunyat que va ser un còmic d’èxit, la dona d’aquest i, sobretot, l’ombra de la sogra/mare ja desapareguda.

L’argentí Pedro Mairal (1970) va guanyar el premi Tigre Juan amb “La uruguaya” (Libros del Asteroiode), una crònica d’un dia en la vida d’un escriptor que creua el Río de la Plata per cobrar uns diners i per trobar a una dona. És més que captivador el ritme d’aquesta novel·leta, en la que passen moltes coses que el protagonista va explicant a la seva esposa.

Les dificultats de comprensió del lèxic argentí presideixen també “Una casa junto al Tragadero”, de Mariano Quirós (1979) que va guanyar el Premi Tusquets. Podem gaudir d’un text brillant i patir per la història d’un rodamón asocial i mut –perquè vol, diu ell- que ocupa una casa misteriosa –i potser encantada- entre la muntanya i un riu traïdor. L’arribada d’un grup ecologista alterarà la seva vida i la dels seus pocs veïns.

El barceloní  Pablo Sánchez (1970), qui compta amb alguns premis literaris, publica ara “La vida pòstuma” (Algaida). Un fill revisa la vida del seu pare, intel·lectual antifranquista i messiànic que després de la seva mort segueix publicant textos i envaint la vida de la seva família. El to gairebé satíric inicial va deixant pas, a partir de l’enamorament d’una dona enigmàtica arribada d’Andalusia, a una reflexió més profunda sobre els lligams entre pare i fill.

Acabem canviant de llengua i de dècada però no de tamany per proposar a qui fes cas el mes anterior del suggeriment de llegir “Por ley superior”, de l’italià Giorgio Fontana (1981), que repeteixi ara autor amb un text concebut junt amb l’anterior com un díptic: “Muerte de un hombre feliz” (Libros del Asteroide), que va guanyar el premi Campiello.