Al fer el canvi de la L-5 a la L-1 a
Pl. de Sants, just a l’entrar al vagó de metro m’he trobat al terra sota el
seients una “Vanguardia”. He pensat que algú se l’havia deixada, o bé li
havia caigut al terra i distretament se l’havia oblidat. M’endinso cap al fons per situar-me
més a prop de la porta de sortida del darrer vagó i observo al desplaçar-me pel
comboi que la història es repeteix a la resta de vagons. Sota la majoria dels
seients n’hi han moltes de “Vanguardies”, tirades arreu. També observo que als llocs del
terra (buits de diaris) algun que altre viatger ja les han fetes seves i les
estan fullejant. No està malament -he pensat- ja que
habitualment el diari que es llegeix al metro és el “20 Minutos”, però
aquest sempre ha estat de franc.
Prenc de sota el meu seient un diari
i me’l miro no sigui cosa que es tracti d’una publicitat enganyosa. Però no, és
tracta de “La Vanguardia” d’avui. Desconec per quina causa han decidit
repartir-los així, llençant-los als vagons com aquell qui sembra blat al mig
del camp.
He de manifestar que durant anys he
estat fidel comprador de “El Periódico” en català, fins l’estiu passat.
Com a conseqüència dels atemptats soferts a la Rambla el diari no va tenir
contemplacions ni entranyes a l’hora d’escollir unes portades absolutament
desafortunades. Després el diari ho va rematar amb el mal tracte donat a les
actuacions del Mossos publicant informacions no contrastades.
És cert que l’anomenat “procés” ha
tingut un efecte clarificador ja que gairebé tot s’ho ha endut per endavant (Convergència, Unió, PSC, PP,
Comuns…). La destrossa és important… i espera’t.
També ha tingut la virtut de treure
la màscara a molts mitjans de comunicació i deixar al descobert que alguns del mass-media
autoanomenats catalanistes en un temps no gaire llunyà, s’han comportat tan
sols com fidels servidors dels promotors del 155, i sobretot, d’aquells qui els
paguen els deutes i els omplen les pàgines de publicitat.
“Diguem quina publicitat anuncies i
et diré qui és el teu amo”.
És cert que el nombre de lectors ha
anat minvant i que la majoria dels diaris no passen per uns moments massa
fàcils, però repartir el diari d’aquesta forma he de confessar que jo mai no
l’havia vist. Sobretot dit d’un diari seriós, clàssic i sobretot, monàrquic.
Imagino que és una manera simple de
no amainar el tiratge i mantenir-se “viu” a costa del que sigui per tal de
presentar uns índex de publicació absolutament erronis, per no dir falsos, em
perdonaran l’atreviment.
Recordo no fa massa dies, de viatge
a la ciutat de Toledo i província, que a la majoria dels hotels on vam estar
hostejats, a la recepció, cada dia, només rebien “La Razón” y “El
Mundo”.
Preguntat del perquè no tenien
altres diaris per tal de complaure la variada clientela hostalera, el
recepcionista va ser molt clar en la resposta:
- Hombre, estos se reciben
gratis, los otros hay que pagarlos.
De fet ens passa
amb els diaris el mateix que ens passa amb les autopistes o els “Castors”
recuperats per l’estat. Totes les despeses per publicitat acabaran sumades al
rebuts de la llum, del gas, del telèfon o de qualsevol altra empresa situada
dins l’Ibex, que són en realitat les que tallen el bacallà a “Ñ”.
Bé, si al cap i a
la fi som sempre nosaltres qui paguem la festa avui almenys he pogut fullejar
“La Vanguardia” de franc.
Francesc
Tàrrega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada