Tarradellas i la situació d'avui

Quan estem apunt de perdre bona part del nostre Estatut d’autonomia i el règim de llibertats, que tants esforços varen costar aconseguir, aquest matí he anat a visitar la petita exposició sobre la figura de Josep Tarradellas que es presenta a la seu de la Diputació de Barcelona, a la Rambla de Catalunya.

L’exposició es va preparar per commemorar el quaranta aniversari del retorn de Tarradellas però aquests dies adquireix per a mi una particular dimensió.

La visita a la mostra fa reflexionar, inevitablement, en les diferencies entre allò que es va aconseguir amb el retorn de Tarradellas i la dramàtica situació que estem vivint. Vist el que està passant ara om es pregunta com aquells polítics, tan absolutament allunyats i enfrontats, uns hereus directes del franquisme i els altres successors de la Generalitat exiliada més de 40 anys, varen ser capaços d’establir un diàleg, fer concessions recíproques i trobar un encaix de Catalunya a l’Estat espanyol.

En principi, després de quaranta anys de democràcia sembla que avui arribar a un acord hauria hagut de ser molt més fàcil; i de fet ho hagués estat si de bon principi s’hagués acceptar el raonable principi del dret a decidir que tot demòcrata decidit hauria de reconèixer. 

Els panells que expliquen les peripècies i els protagonistes d’aquells pactes posen en valor la seva feina, que qualificaria de titànica, i haurien de servir de model pels actuals protagonistes del conflicte. Malauradament, de moment no sembla que sigui el cas. Per això provoca vòmit el twit d'Inés Arrimadas quan diu: "El nombre de nuestro partido viene de la frase que Tarradellas dijo al volver: Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!"

També es pot veure un vídeo en el que es dibuixa la personalitat del President a partir d'entrevistes amb diferentes personalitats que varen treballar i conviure amb ell.

És una breu exposició que dona per una llarga reflexió.