Citacions per una mesa electoral

¿Què fer si es rep la citació per anar una mesa electoral pel referèndum de l’1-O?

La pregunta que formulo és de molt senzilla resposta per un independentista de pedra picada o per un unionista de soca-rel: el primer hi anirà sense pensar-s’ho dues vegades i l’altra declinarà enèrgicament a col·laborar en un referèndum que considera il·legal.

Però la pregunta és pertinent per aquella gent, diguem-ne d’ordre, i en certa manera temorosa de la llei, grup social heterogeni en el que hi cabria des de l’independentista instrumental, a l’unionista moderat, passant pel catalanista pragmàtic, que poden estar disgustats pel fet que, facin el que facin, poden rebre una patacada legal, per qualsevol dels dos bàndols:

Si es presenten a formar part de les meses electorals, poden témer que es faci realitat l’amenaça del Fiscal General de l’Estat, que assegura que poden ser perseguits penalment com a “cooperadors essencials en un acte il·legal”, i si no es presenten, la Generalitat pot imposar sancions econòmiques, atès que es obligatori comparèixer segons la Llei catalana de Referèndum, la qual es remet, en matèria de sancions, a la Llei espanyola del Règim Electoral General, de 1985.

Hem de reconèixer que la situació pot ser incòmode i fins i tot esdevenir kafkiana (autor, casualment o no, de l’obra “El procés”), com a símbol de l’angoixa que pot patir un ciutadà normal i corrent sotmès a dues legalitats enfrontades i inconciliables.

Sembla de tota manera que aquest dilema existencial/legal no arribarà a produir-se, atès el zel posat per l’Estat per impedir que les citacions per a les meses electorals arribin als seus 55.000 destinataris, entre presidents i vocals.

Però, per si un cas arribessin, i no es tingui clar el què fer, sempre tindreu l’opció de fer el que feia un conegut meu advocat quan no volia anar a un judici i provocar la seva suspensió: li demanava a un amic seu metge que li fes un certificat mèdic fent constar que patia un atac de còlic-nefrític i el presentava un dia abans al Jutjat per excusar la seva absència a l’endemà. Crec que ho ha fet set o vuit vegades, i sempre li ha sortit bé.

És només una idea.