dimecres, 3 de maig del 2017

Stefan Zweig - Adiós a Europa

Aquesta pel·lícula ens dóna l'oportunitat d'acostar-nos a la figura del gran escriptor austríac que va assolir gran popularitat durant la primera meitat del segle passat.
Es tracta d'una oportunitat que val la pena aprofitar. D'una banda perquè, encara que la pel·lícula no en parli, potser ens estimularà a reprendre la lectura d'alguna de les seves obres, totes elles escrites amb mestria i amenitat : Potser la monumental autobiografia El món d'ahir, que repassa la seva visió de la vida i del món, deliciosament escrita i una permanent invitació al gaudi i a la reflexió (Podeu veure aquí la recomanació que varem publicar al Blog fa uns mesos). També entre d'altres el gran seu relat històric Grans moments de la humanitat; les delicioses biografies Fouché, Maria Estuard o Erasme o obres de ficció com Carta d'una desconeguda, que va ser adaptada al cinema per Max Ophüls o Novel·la d'escacs.

La pel·lícula, però, no ens presenta l'Stefan Zweig escriptor (no se'l veu pràcticament agafar una ploma) sinó l'Stefan Zweig emigrant que ha hagut de deixar la seva casa i la seva terra, i emigrar a Brasil,  a causa de la seva condició de jueu i de pacifista, en una època especialment violenta que, acabada la primera guerra mundial veu la irrupció del nazisme i l'esclat de la segona guerra mundial.
Són les dificultats que la llunyania, i alhora, la confrontació amb els grans problemes que li ha tocat viure plantegen al protagonista, interpretat per Tomas Lemaquis, on posa el focus la directora Maria Schrader. Veurem com un home que ho havia estat tot intel·lectualment ha de tornar a començar a viure en un altre continent molt diferent al seu, el qual veu com es consumeix en flames, sentint-se impotent per poder fer-hi res. I, alhora que compartirem les peripècies del protagonista, aclaparat per les demandes que li arriben derivades de la seva posició i deprimit per la visió d'un món que ell havia somniat molt diferent; potser reflexionarem sobre la situació actual del món, i la visió que en poden tenir aquells que, per una o altra raó han de deixar la seva casa i la seva terra.