dilluns, 17 d’abril del 2017

Les recomanacions del Blog per Sant Jordi


Aquesta Setmana és Sant Jordi i hem pensat que estaria bé que al marge de la nostra potent Secció de llibres, a càrrec d’en Ricard, els col·laboradors del Blog recomanessin d’algun dels títols  que han llegit darrerament. Aquí teniu les seves propostes.

Imma : “Al vertigen” de Núria Perpinyà



Es tracta de la història d’un gran amor, d’un triangle inusual i d’una escaladora enigmàtica i solitària, la Irena Besikova. El recomano perquè em vaig emocionar, perquè m’agrada la muntanya i no m’atreveixo a fer el que fan els muntanyencs. Perquè l’autora escriu apassionadament. Perquè és una dona amb una personalitat arrasadora.


Jordi:La parella del costat”, de Shari Lapena 


És una novel·la que quan la comenceu, no la podreu deixar. I és que si haguéssiu anat a sopar a casa els veïns i haguéssiu deixat la vostra filla de sis mesos dormint a casa vostra (possiblement vosaltres no ho faríeu, però en la novel·la sí que ho fan), i quan hi haguéssiu anat a veure que tot està bé no la trobàveu ... no podríeu dormir fins que la situació es resolgui, oi ?. Doncs això és el que els hi passa als protagonistes del llibre, i vosaltres els haureu d'acompanyar amb neguit fins al final.


Josep M: “La senectud del Capitalismo”, de LLuís Boada


Un llibre d’assaig del qual ja hem parlat abastament des del Blog . Planteja noves interpretacions de la crisi actual i de les possibles sortides, sobretot des de la perspectiva dels joves, els veritables protagonistes del futur.


Pau: “La hija del Este”, de Clara Usón

Reveladora i singular narració -entre l’assaig i la ficció- que ens retorna a les misèries de la Guerra de Bòsnia, a través d’una mirada inesperada: la d’Ana Mladic, filla del general serbi Ratko Mladic, que encara avui espera sentència com a responsable dels pitjors crims de guerra comesos en el conflicte.




Clara: “Caro Michele / Estimat Michele”, de Natalia Ginzburg


És una bona novel·la per descobrir aquesta escriptora italiana. És una història trista i molt emotiva, ambientada a la Itàlia dels anys 70, explicada en un estil epistolar. Les cartes i les veus que la composen són magnífiques.



Hermínia: "El xinès", de Henning Mankell


Us proposo aquesta novel·la policíaca perquè a banda de tenir-te des de la primera pàgina en tensió, fa un repàs històric d'allò més interessant. De totes les novel·les d'aquest gènere que he llegit és una de les que en tinc un millor record.


Ricard: “Tierra de Campos”, de David Trueba


Amb aquesta novel·la Trueba torna a construir una gran peça, protagonitzada per un cantant que revisa la seva vida i la de la seva família mentre porta les restes del seu pare per ser enterrades al seu poble natal. L’autor ens ofereix multitud de reflexions sobre temes ben diversos  que van des de la recerca de la identitat fins l'amor, la paternitat o la creació artística. I tot amb la seva contrastada capacitat de combinar humor i tendresa, amb un molt àgil ritme narratiu. Segur que serà un dels més buscats en aquest Sant Jordi.

Carles: “La memòria de l’arbre”, de Tina Vallès.

El narrador és un nen de 10 anys que observa, i viu, un canvi familiar i que manté una relació especial amb el seu avi. Amb aquest plantejament tan senzill, l’escriptora aconsegueix amb el seu talent narratiu una cosa extraordinària: no solament que el lector s’identifiqui sense dificultats amb el nen de la novel·la, sinó que recuperi records i vivències de la seva pròpia infància.

Lluís: “Retaule de Nova York”, de Valentí Gómez.


Perquè Sant Jordi convoca la bellesa i aquest és un llibre per regalar-la. Perquè Nova York, cantada per Walt Whitman i Federico Garcia Lorca, ara ho ha estat en català prodigiós i amb els tons i ritmes dels dibuixos d’un poeta a qui una dona negra de mans esberlades per la vida li va demanar la ploma al metro i després d’acaronar-la li tornà amb un God bless you, sir!, talment una Madona del retaule d’aquella ciutat i d’aquest llibre sorprenents i inesgotables.


Judith Vives: “Els homes m’expliquen coses”, de Rebecca Solnit


Aquest és el llibre que dóna nom al “mansplaining”, aquell vici que tenen alguns homes d’explicar coses a les dones amb condescendència i paternalisme i sense tenir en compte si la seva interlocutora coneix el tema o fins i tot en sap més que ell. Això precisament és el que li va passar a l’autora del llibre, que es va trobar en una festa sentint com un home li parlava d’un llibre molt interessant que, precisament,havia escrit ella. Solnit agafa aquest fet “anecdòtic” com a punt departida per a un recull d’assajos sobre la construcció de la diferència entre els homes i les dones i sobre la lluita de les dones per fer sentir la seva veu, reivindicar els seus drets i acabar  ambla cultura de la violació i dels privilegis sexuals a que moltes es veuen sotmeses.


2 comentaris:

Colomiki ha dit...

Gràcies per aquesta exhaustiva informació. M'hauré de posar malalta per poder llegir-los. Quines ganes de llegir que dona donar una ullada a totes aquestes sinopsis! Tinc la sensació d'estar davant d'un aparador de pastisseria.

Miquel Moreno Gayoso ha dit...

Gràcies per aquest decàleg de recomanacions. La pluralitat de veus de les ressenyes constata la diversitat de tendències lectores.La golafreria personal envers la literatura rep un suculent menú de delicatessen. Bon Sant Jordi!