La fallida de l'Estat a Mèxic davant de
la potència devastadora del narcotràfic ha estat objecte de molt bones obres
literàries, entre les quals ocupa lloc preferent el reconte pormenoritzat
d'assassinats de dones realitzat pel desaparegut xilè-mexicà resident a
Catalunya Roberto Bolaño a "2666" (Anagrama). Un altre gran escriptor
mexicà, fill de català i intermitent ciutadà de Barcelona, Juan Villoro, té
entre les seves darreres obres "ARRECIFE"
(Anagrama), on planteja amb humor la possibilitat d'un paquet turístic
consistent en patir la violència dins d'un complex hoteler de costa. El propi
Villoro és autor de dos dels articles que set periodistes mexicans ens
ofereixen a "La ira de México" (Debate) sobre el mateix tema,
prologats per Elena Poniatovska.
El que avui proposo és la lectura de dues novel·les escrites per
mexicans que, ves per on, també han optat per viure a Catalunya. El més conegut és Jordi Soler, qui ja va explicar a "Los rojos de ultramar"
(Alfaguara) la història real de la seva família de republicans catalans que van
fugir de les tropes franquistes primer
cap a França i després cap al Mèxic solidari del president Cárdenas. Ara, amb
una preciosa edició, Malpaso ens presenta "PINCHES
JIPIS". Amb un to molt reixit d'humor negre se'ns explica una
història policial contaminada d'alcohol i corrupció que avança enmig de
l'absurd cap a un final brillant en el que el riure no amaga un raonable pessimisme sobre Mèxic.
L'altra recomanació d'aquest mes es
refereix a "NO VOY A PEDIR A NADIE
QUE ME CREA", de Juan Pablo
Villalobos (Anagrama), que ha guanyat el premio Herralde. En aquest cas, un
mafiòs mexicà manipula a un estudiant en el seu viatge d'estudis a Barcelona,
portant-lo a relacionar-se amb un empresari i polític català. El llibre és
brillant per moltes coses: l'ús de tres perspectives - l'estudiant, la seva
companya i la seva mare -, una trama recargolada, uns personatges secundaris
interessantíssims, l'ús de la geografia barcelonina com a paisatge... Però el
millor de tot és novament l'encert en el caire humorístic del relat, que també
en aquest cas es projecta sobre el trist panorama social i polític de Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada