Ja ha passat un temps des que s'han concedit els Òscars,
però encara podem tenir l'oportunitat de veure la pel·lícula que va guanyar el
premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Es tracta d'El
Viajante, del director iraní Asghar Farhadi, que ja havia guanyat un altre Òscar l'any
2011 amb la pel·lícula "Nader i Simin,
una separació". Asghar Farhadi no va anar a la cerimònia de lliurament dels
premis com a protesta per la política de Trump envers el món àrab.
Els protagonistes de la pel·lícula són una parella iraniana
de classe mitja. Són una parella ben avinguda, ell és professor de literatura i
tots dos participen en una obra de teatre d'aficionats ("Mort d'un
viatjant" d'Artur Miller), que té alguns paral·lelismes amb la història que
ens presenta la pel·lícula. Tot sembla anar la mar de bé, quan, de sobte, han
de deixar el seu pis per problemes de l'estructura de l'edifici, i, com les
desgràcies mai venen soles, aquest
problema n'encadena d'altres que influiran de forma important en la psicologia,
comportament i relació de parella dels
personatges.
Asghar Farhadi ens explica una història pausada però
intrigant, en la que el comportament dels personatges ve marcat per la seva
forma de veure i viure la vida. Així, sentiments com la ira, l'honor i la
venjança, molt presents en la cultura tradicional iraní, es contraposaran a
visions més racionals de la vida que diem que tenim - encara que probablement no
sigui completament així - a la cultura occidental, i condicionaran el devenir
de la història.
1 comentari:
Molt bona pel·lícula, retrata de forma molt fidel la vida iraniana i àrab.
Publica un comentari a l'entrada