Si La la la land reprenia el gènere dels musicals, Comancheria - també amb 4 nominacions
als Òscars : Millor pel·lícula, millor actor secundari, millor guió original,
millor edició - reprèn el gènere de l'oest (neowestern).
Comancheria presenta la nostra societat com un oest salvatge
on els que assalten la butxaca del ciutadà mitjà són aquestes institucions tant
respectables anomenades bancs.
I quan la defensa contra aquest assalt que fa difícil la
supervivència de moltes famílies esdevé
igualment salvatge, ens trobem amb una pel·lícula on l'ordre de les coses
sembla capgirat, i on s'avança frenèticament, pistola en mà, canviant el cavall
pel cotxe, cap un final incert i dolorós perquè guanyi qui guanyi sempre hi
haurà algú que perdi.
Cant de la ràbia dels perdedors, clam a la justícia per la
pròpia mà, però alhora pel·lícula que fa reflexionar sobre els valors personals
i socials que ens conformen. Bona direcció de David Mackenzie i grans interpretacions dels 2 germans Tanny i Toby
Howard (Chris Pine i Ben Foster) que
lluiten amb mitjans poc ortodoxes per evitar el desallotjament del ranxo
familiar, i són perseguits pel policia "ranger" Marcus Hamilton (Jeff Bridges, nominat per al premi com
actor secundari) i el seu company Alberto Parker (Gil Birmingham) en una lluita sense quarter.
Pel·lícula candidata no tan sols al premi Óscar a la millor
pel·lícula i al millor guió (trepidant història de Taylor Sheridan, que combina una acció i intriga vibrant amb una
forta crítica social) sinó també a esdevenir un "clàssic": una
d'aquelles pel·lícules que s'incrusten en el nostre record cinematogràfic perquè
ens han mantingut enganxats a les butaques fins l'últim minut i ens han regalat amb una visió punyent i colpidora
de la nostra societat que es queda enganxada a la nostra retina i a la nostra
ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada