El passat dimarts va morir la meva mare, Montserrat Palou, als 91 anys, a conseqüència d’una pneumonía que no
va poder superar. Dona de gran vitalitat, com saben bé els que la coneixien, ha
marxat, malgrat la seva edat, en plenes facultats, com ella sempre havia volgut.
Descansi en Pau. En el seu record sonarà avui l’emotiu “Libera me” del Rèquiem de Verdi dirigit per
Claudio Abbado, que en aquells moments estava greument malalt, i cantat per Angela Gheorgihu.
Els que la coneixien poden trobar també en aquest enllaç el text amb el que la varem acomiadar a la misa que es va dir el passat divendres a l'Esglesia de Pompeia i en la que ens varen acompanyar tants i tants amics que l'estimaven.
Els que la coneixien poden trobar també en aquest enllaç el text amb el que la varem acomiadar a la misa que es va dir el passat divendres a l'Esglesia de Pompeia i en la que ens varen acompanyar tants i tants amics que l'estimaven.
Entrades
2 comentaris:
Emotiu, aquest rèquiem dedicat a la Montserrat... La vaig conèixer poc, però en les comptades ocasions en les que vam coincidir vaig admirar la seva actitud jovenívola i positiva. Una gran dona. Una sort haver-la gaudit tants anys i en aquest estat
Descansi en pau
Josep Maria, no ho he sabut fins avui; sino m'hagues agradat acompanyar-vos. La Carme sovint m'ha parlat d'ella, tant activa i vital....
T'acompanyo en el sentiment de perdua malgrat les circumstancies. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada