diumenge, 30 de novembre del 2014

¿Misántropo o indignado?

Fa uns mesos vaig veure, al Teatro Español de Madrid, la versió del Misàntrop de Miguel del Arco i la seva companyia. Ara han arribat al Teatre Lliure de Montjuïc i, tot i que la seva proposta no em va acabar de convèncer, crec que és una bona oportunitat de descobrir aquesta colla d'artistassos que fa temps que arrasen a Madrid.

La companyia Kamikaze es va donar a conèixer amb el seu premiat muntatge "La función por hacer", a partir de "Sis personatges en busca d'autor", de Pirandello. Després van repetir l'aventura d'agafar un text clàssic i fer-ne una adaptació molt lliure amb "Veraneantes" de Maxim Gorki. Ara li ha tocat el torn a Molière. La idea és sempre trobar en el text allò que és essencial i fer-ho arribar al públic adoptant una perspectiva contemporània, directa i efectiva. Res que no facin altres directors, però del Arco ho fa de manera brillant. 

En el cas del Misantrop, tota l'acció transcorre al llarg d'una sola nit i s'ubica en un carreró estret, a la la porta del darrera d'una discoteca. Ens arriben els ecos de la gran festa que hi ha dins i de la que els personatges entren i surten, mostrant fora la cara que no poden exhibir dins. Més enllà de situar-nos en el present, la proposta tracta d'acostar-nos el personatge d'Alcestes, i facilitar la nostra empatia, afegint a la seva misantropia ("aversió als homes i en general a la societat") unes bones dosis d'indignació que no estic convençuda que estiguessin al text original. El misantrop dels Kamikaze és un home molt del nostre temps, que denúncia la injustícia del món que veu, que no es presta als jocs de l'hipocresia i que paga un preu per fer-ho. Té interès i força, sens dubte, però diria que és un personatge nou... 


1 comentari:

Hermínia Pujol ha dit...

Ai que em sembla que em deprimiré. Cada vegada més veig que l'espècie humana està destinada a extinguir-se! No aprenem a conviure.
;-)