La creixent desigualtat econòmica s’ha col·locat darrerament
en el centre dels debats econòmics. Després d’un període d’uns quaranta anys
posteriors a la segona guerra mundial en els que el progrés i el creixement
econòmic semblava afavorir una redistribució de les rendes i la riquesa als
països occidentals, va començar una nova època en la que les desigualtats
tornaven a reaparèixer progressivament. La darrera crisi econòmica, amb els
seus efectes sobre les classes menys afavorides, ha augmentat la força del
fenomen i l’ha fet cada dia més evident, fins al punt que avui es considera ja
un dels factors que més contribueix a agreujar la crisi sistèmica que afronta
l’economia capitalista.
L’any 2013 es va publicar un important treball que estudia i
sistematitza aquest fenomen: “CAPITAL IN
THE TWENTY-FIRST CENTURY”, de l’economista francès Thomas
Piketty. Un treball que ha tingut un gran ressò en els mitjans econòmics, fins al punt que ja es
parla sovint de Piketmania...
Havia demanat a Josep Vidal, company economista i seguidor
del Blog, que havia llegit a fons aquest llibre, que en fes un ampli resum per
oferir-lo als lectors del Blog interessats per aquests temes. I precisament
quan ja estava llest i anàvem a publicar-lo varem saber que el mateix Piketty venia
a Barcelona per dictar la conferencia inaugural del curs de la Facultat
d'Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra. Hi varem anar, és clar, per
escoltar en directe les seves tesi. Una conferència molt interessant que no ens
podíem perdre.
Fent click al llibre trobareu doncs el complet resum que
Vidal ha preparat i que esperem us informi sobre les tesi de Piketty de les que
segur trobareu freqüents referències als mitjans. I fins i tot potser aquest
post estimuli a algun lector a llegir l’obra completa que, per cert, acaba de
ser publicada en català per RBA.
Entrades
1 comentari:
Moltes gràcies, Pep, pel teu comentari.
El nostre retrobament no podia ser més intens i interessant.
Com és interessant el treball de Pikety.
Llàstima que serveixi per entendre el passat basat en una realitat que ja no és la que era, i el paradigma de la qual, encara que encara no siguem, o no vulguem ser conscients d'això, ha canviat radicalment.
Un paradigma en què "r", la taxa de creixement ha estat positiva, gràcies a que la Taxa de Retorn Energètic (l'equivalent a la Taxa d'Explotació del Capital, però en l'àmbit energètic) dels Combustibles Fòssils (Carbó, Petroli i Gas), ha estat tan descomunal, que ha permès el gegantesc PAS ENDAVANT del que venim a cridar CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL, des de l'inici de la Revolució Industrial (que en realitat hauríem de cridar REVOLUCIÓ ENERGÈTICA), fins als nostres dies, en la qual hem entrat en un nou escenari, després que en 2005 es produís el PEAK-OIL del petroli de jaciments convencionals, amb el consegüent descens de la TRE global, i la rematada de la qual seran el Pic dels hidrocarburs de roca porosa (tight oil i shale gas) en 2017, el PEAK-GAS entorn de 2020, el PEAK-U, més o menys en les mateixes dates, i el PEAK-COAL entorn de 2030-2035.
Aquesta i no una altra és la causa diferencial de la nova crisi que va esclatar en 2007/2008, amb lleugeres repliques de menor intensitat en 2011 i 2014, i que generará una altra nova crisi de magnitud similar o superior a la del 2008 en 2017.
I és que les anàlisis monetaristes, no deixen de ser unes anàlisis que no analitzen la realitat en si mateixa, sinó la seva projecció monetària a través del fetitxe dels diners.
I és que els humans, igual que en temps bíblics, hem adorat al "becerro de oro" en lloc de Déu.
Doncs bé, incloguem un "r" negativa en el model de PIKETY, com ja està succeint, i vegem que passa.
En paraules vulgars i poc tècniques, la qual cosa passa és que "el sistema es va a la merda".
I això que no seria dolent en si mateix significa que el més probable és que la nostra civilització salti per l'aire.
Adéu a la globalització (quina alegria!)...
Adéu a l'imperialisme USA (per fi!)...
Adéu a la CEE (para què ens ha servit, sinó per explotar-nos més i millor!)...
Però adéu també a l'increment de les collites, que amb immenses desigualtats, i amb àmplies capes de la humanitat sumides en la fam, ha estat capaç de sostenir a 7.000 milions d'éssers humans...
Adéu també a una sanitat, més o menys, al servei de les capes més afavorides, però que ens ha permès, no només allargar la nostra esperança de vida, sinó el viure en millors condicions de salut...
Encara sort que després de tot tsunami, sempre queda algun supervivent que pot intentar seguir amb el miraculós experiment de sobreviure.
A la vista de la realitat soci-política, cultural i ideològica del món, aquesta és, en aquests moments, la nostra única alternativa viable i consistent:
Construir "bots salvavides" col·lectius a nivell local, creant noves formes d'organització social, que puguin ser resilients cap al canvi global que s'aveïna.
Salutacions "infracturables",
AMADEUS
Publica un comentari a l'entrada