L'escriptor
català Pablo Martín Sánchez ha
trobat en un anarquista basc homònim, que va viure a cavall entre els segles
XIX i XX, un bon motiu per oferir-nos un llibre de més de 600 planes editat per
Acantilado. El resultat es troba a
mig camí entre els legítims trucs de best seller i la fecunda imaginació d'un
Ruiz Zafón en "La sombra del viento" i el bon tracte de la llengua i
part del sentit de l'humor i la tendresa del Mendoza de "La ciudad de los
prodigios". El protagonista, sobre qui l'autor novel·la una vida real que
va ser curta i molt convulsa, pateix uns temps, els de la crisi del 98, la
Setmana tràgica i la dictadura de Primo
de Rivera, que no li van deixar més opció que la militància revolucionària,
l'exili i la mort.
Cal dir que
Pablo Martín s'ha documentat molt sobre la gens honrosa història d'Espanya
d'aquells anys, especialment sobre els fets de 1924 a Vera de Bidasoa, quan un
petit exèrcit dirigit per Durruti i Ascaso va fracassar en la seva pretesa
invasió d'Espanya pels Pirineus per encendre la rebelió i acabar amb el dictador i la monarquia
d'Alfonso XIII. Però aquesta documentació, rica i ben tractada, no ofega la
narració, en la que s'insereix una bella i trista història d'un amor
impossible, un regal que Pablo Martín Sánchez fa al seu protagonista i als
lectors.
No hi falten
al text, en el seu llarg passeig pel País Basc, Salamanca, Madrid, Barcelona, París, Buenos Aires i
Pamplona, els "cameos", no sols dels dirigents anarquistes citats,
sinó d’intel·lectuals com ara Unamuno, Blasco Ibáñez, Ortega i Gasset i Ferrer
i Guàrdia o del propi Francesc Macià. Amb tot, els que no provenim de la
tradició àcrata podem conèixer, valorar i estimar, gràcies en part a la feliç
coincidència dels noms de l'autor i del protagonista, part de les
circumstàncies, l'heroisme i fins i tot la ingenuïtat dels sindicalistes
d'aquells anys.
Ricard Fernandez
1 comentari:
Me n'han parlat molt bé. Amb aquesta crònica encara m'han agafat més ganes de llegir-lo! Gràcies
Publica un comentari a l'entrada