Històries catalanes

Gràcies a la Paula i el Pau hem anat a la Sala Gran del TNC a veure Una història catalana. Em sap greu publicar aquest post tan tard, quan les funcions estan a punt d'acabar. Però no em puc estar d'elogiar un espectacle tan potent, tan trepidant, emocionant i divertit. Teatre amb majúscules. La gent s'ho va passar pipa. Podeu veure algunes de les reaccions el dia de l'estrena en aquest vídeo promocional.

Pels qui no n'heu sentit a parlar, es tracta d'un muntatge que es va estrenar l'any 2011 a la Sala Tallers del TNC (la que acaben de tancar per culpa, diuen, de les retallades). Ara li han donat l'oportunitat de créixer i passar de la Tallers a la Gran, de canviar repartiment i, segons diuen, de fer-se major d'edat. El seu autor és un dramaturg de Vilafranca que té la mateix edat que jo, en Jordi Casanovas, fundador de la Sala Flyhard de teatre de petit format, de la que ja hem parlat en aquest bloc en d'altres ocasions.

L'espectacle combina tres trames ambientades respectivament al Pallars, Nicaragua i Barcelona que acaben confluint en el tercer i darrer acte. A mi m'ha emocionat reconèixer moltes de les històries que ens ha explicat la literatura catalana, començant per Terra Baixa i acabant per Últimas tardes con Teresa, fusionades en aquesta "història catalana" en singular que tantes coses ens diu sobre el país. Per començar un país on es parla tan català com castellà, i així passa a l'escenari. Per continuar un país urbà i rural; un país terrenal i també llegendari; un país que continua (o comença) a l'altra banda de l'atlàntic. O com diu l'autor, un país, com tots, fet d'emigrants, immigrants i autòctons. Laieta, el personatge més jove de l'obra, ja és un més dels grans noms de la ficció en català, com la Marta, el Manelic, la Colometa o el Quimet. Si ara us la perdeu potser tindreu ocasió de conèixer-la més endavant, que diu el Casanovas que això va de trilogia...

Clara