Quins parells!

En menys d’una setmana de diferència he anat dues vegades a la Sala Fabià Puigserver, la gran del Teatre Lliure. I no per repetir funció, que coneixent-me ja podria ser, sinó a veure dos espectacles diferents. Curiosament, però, tenen moltes coses en comú: només dos actors a l’escenari, poca escenografia, una bona dosi d’absurditat, moltes rialles i un final tràgic amb pistola/fusell inclosos (de fet, en totes dues obres un dels personatges acaba encanonant a l’altre en la darrera escena). Es podria dir que són dues versions modernes del clàssic duo de pallassos, el llest i el tonto. I tots quatre, els teniu a les fotos, estan esplèndids!

La primera funció, per estricte ordre d’aparició, és “El montaplatos”, de Harold Pinter, muntada per la companyia madrilenya Animalario i interpretada per Alberto San Juan i Willy Toledo. La segona funció és “30/40 Livingstone”, escrita i interpretada a quatre mans per Sergi López i Jorge Picó. En un cas estem davant d’un text clàssic (del 1957 però un clàssic), en l’altre d’un text de creació recent. Potser precisament per això la comparació és injusta però l’atzar ha volgut que les veiés tan seguides que no me’n puc estar.

“El montaplatos” és una obra rodona. Genera un clima de tensió i d’intriga fantàstic, fa riure l’espectador i el sacseja amb l’escena final. Les implicacions d’aquest final són clares i fan qüestionar-se moltes coses.  En canvi, “30/40 Livingstone” tot i que pretén fer alguna cosa semblant, fa riure l’espectador però no va massa més enllà. És a dir, no aconsegueix la mateixa força i profunditat del seu anterior espectacle, el “Non solum”. O com a mínim a mi no m’ho ha semblat. Hi ha algunes idees bones, retrobem la potència de Sergi López, descobrim la gracilitat de Picó a l’escenari i riem amb el joc de contrastos entre tots dos actors/personatges, però poca cosa més. 

Els d’Animalario ja han marxat (diuen que per sempre...) però el Livingstone encara podeu anar-lo a veure i comprovar-ho vosaltres mateixos.

Clara