La meva mare no col·labora directament en aquest
blog (tot i que és fidel i activa seguidora de Prova i error). Si ho fes, segur
que aquesta setmana hauria dedicat la seva entrada al tancament de l’edició impresa
de Público. De manera que ho faré jo, i així li brindaré l’oportunitat de
deixar algun comentari (amb pseudònim o sense).
Es fa difícil d’acceptar que realment aquest
mitjà no hagi trobat els recursos que permetessin la seva continuïtat. Però no
pretenc analitzar aquí les raons que expliquen el tancament del diari sinó elogiar-lo.
Tinc la impressió que a més de ser un diari amb una línia editorial ben definida,
Público ha estat també un mitjà jove que ha volgut fer la feina ben feta.
Potser el millor exemple ha estat la secció de ciència. Com que existia una
secció específica, les notícies de divulgació científica prenien relleu i no
quedaven difuminades dins d’un calaix de sastre de “societat” com passa a molts
d’altres mitjans. A més, els periodistes eren excel·lents i seguien els temes
d’un article a l’altre de tal manera que era possible aprendre coses i no només
assabentar-se de coses (recordo especialment la sèrie sobre sida d’Ainhoa
Iriberri).
Quan es va anunciar el tancament van ploure els
missatges a Twitter lamentant la desaparició del que molts qualificaven com la
millor secció de ciència d’un diari generalista a Espanya, i fins i tot al món.
Per acomiadar-se d’aquest lectors entusiastes, els periodistes els han regalat les
col·leccions de les revistes “Science” o “Nature” que tenien a la redacció i
els han convidat a recolzar les seves reivindicacions laborals amb el lema
#PublicoenLucha. Des d’aquest blog també els recolzem.
Clara
Entrades
4 comentaris:
Com sempre, molt encertat allò que es diu a Madrid. Bé, per ser més precisos hauriem de dir "allò que la Clara diu des de Madrid"
Efectivament, és més que una llàstima que Público hagi plegat (la versió digital, si és que es manté, no compta amb l'aportació fonamental dels columnistes, és a dir de l'OPINIÓ, i per tant, per mí, ja no és el diari que em donava llum cada dia; que Público hagi plegat, de fet, és una renúncia més en els esforços per comptar amb la imprescindible diversitat de pensament. Comparteixo amb la Clara moltes coses (és clar), però en aquest post, comprateixo els interrogants sobre les causes que fan impossible que una societat adulta no es pugui finançar un mitjà de comunicació alternatiu. Gràcies Clara per obrir aquesta finestra!!!i PETONS
Mama, necessites entrar twitter per mantenir finestres obertes a la "imprescindible diversitat de pensament"!!
Comparteixo les teves opinions i dol per tantes pèrdues valuoses que ens van empobrint una mica més cada dia, gràcies Clara
Publica un comentari a l'entrada